Cartagena

S'han acabat els viatges per a competir amb la universitat (en principi...si no hi ha alguna sorpresa). Divendres i dissabte anàrem a Cartagena a disputar el zonal universitari de pista (que és una espècie d'autonòmic sols per a universitaris, però a més de les universitats de Castelló, València i Alacant, cal afegir les de Múrcia i Castella La-Manxa).

Eixirem divendres sobre les 9:30. L'autobús anava relativament plè. Aquesta vegada hi havia atletes de totes les especialitats existents a l'atletisme. És una gran oportunitat per conèixer atletes d'especialitats diferents a la teua, doncs habitualment (tal és el meu cas) et relaciones amb els teus rivals, però als atletes d'altres especialitats difícilment arribes a conèixer'ls.I la veritat és que va estar divertit el viatge. Aquesta vegada a base de partides de cartes vam passar el viatge. Grans partides ens vam pegar de camí a Cartagena.

Arribàrem a l'hotel a l'hora de dinar. Aquesta vegada, no va ser gran cosa. L'hotel Manolo es deia, si no recorde mal...A mi no em va agradar massa...i no solament perquè no hi havia cap "souvenir" per emportar, sinò que les habitacions eren prou més cutres, els menús eren prou més roins, i no hi havia buffet lliure tampoc (ni tan sols per al desdejuni). Damunt es trobava situat als afores de Cartagena, als "barris baixos" de la ciutat, diguerem...Prou depriment el paisatge...

Després de dinar marxàrem cap a la pista, on es disputava la competició. La meua prova era de les últimes. Així que vaig estar tota la vesprada esperant a que arribés el meu torn...
Quan per fí em vaig posar a escalfar, les sensacions van ser prou dolentes. La panxa em pegava voltes, i tenia la sensació de que, si apretava un poc, m'agafaria flato...No se si va ser el viatge, o que em sentà mal el dinar, o bé el esperar tant de temps el meu torn...Però em vaig mentalitzar a eixir, fer-ho el millor possible, i que passara el que passara...

Finalment en carrera les sensacions no van ser tan dolentes com al escalfament, i vaig acabar relativament be. La marca és millorable, doncs amb 17'01 al 5000 no vas a cap lloc, i el meu objectiu enguany és rebaixar el meu record personal, que està en 16'30. Però si analitzem tot el context, i les altures de la temporada a què estem, la veritat es que no està malament del tot. A la pròxima carrera baixem mig minutet del tiró i sol·lucionat....

Després de competir, tornàrem a l'hotel. Em vaig dutxar, i baixàrem a sopar. Després d'això, ens reunírem uns quants al hall de l'hotel i vam estar xarrant una bona estona. Els qui competien el matí seguent se'n anaren a dormir abans, i els que no teniem res al dia seguent, anàrem una mica més tard cap al llit.

El dissabte de matí, vaig exercir de fotògraf. Si hagués d'haver cobrat per cada foto que vaig tirar, m'hauria fet d'or...De totes maneres va estar divertit. Vaig estar experimentant amb l'art de la fotografia, i vaig aconseguir fer algunes fotos realment interessants. Em vaig sorprendre a mi mateix i tot...Anàven sorgint idees en la meua ment sobre com fer una foto original, i les plasmava, i el resultat quedà genial.

Després que finalitzaren les competicions de la segona jornada, tornàrem a l'hotel, on vam dinar. acte seguit, replegàrem els trastos, i pujàrem a l'autobús, per tornar a València.
A la tornada, més partides de cartes, més rises, més espectàcle. Immillorable.

Jo vaig baixar al parador de la Font La Figuera, ja que volia tornar a Ontinyent a passar el cap de setmana, i així m'estalviava uns 100 quilòmetres. Em vaig despedir de la resta de la expedició i vaig pujar al cotxe de mon pare, que va vindre a replegar-me.

I així acabà el zonal. Ara vull veure si puc estar 2 o 3 setmanes sense competir, per agafar forces, entrenar i carregar piles per a les pròximes curses. Esperem que tot vaja bé...

Resultats Cartagena: 1a Jornada , 2a Jornada

Pd: A la foto eixim Sergi (saltador, company d'equip al Torrent) i jo, a la seua habitació, en l'Hotel Manolo de Cartagena