Després del fracàs a Villena, el passat diumenge 30 de gener vaig anar a Castelló, a disputar l'última prova del calendari autonòmic de Camp a Través. Aquesta carrera no era una carrera qualsevol, ja que al ser l'Autonòmic individual de Camp a Través, en aquesta carrera es decideixen no només les medalles autonòmiques, sinó també els llocs al Ct. d'Espanya Individual de Camp a Través en totes les categories.
Tenint en compte que en la meua categoria només hi ha 6 places disponibles per a anar a dit Ct. d'Espanya, i que el repartiment de les mateixes és aquest: 3 places per als tres primers atletes del Ct. Autonòmic, 1 plaça per al campió del Circuit Autonòmic de Camp a Través (en cas que coincidisca amb qualsevol dels 3 primers al autonòmic s'elegirà al següent atleta del rànquing que no tinga plaça assegurada) i 2 places per criteri tècnic de la federació, la veritat és que les meues possibilitats d'aconseguir la classificació més be eren remotes.
I de fet, tot i que només hi ha 4 places adjudicades després dels resultats a Castelló, i que falten 2 places per designar a criteri, la veritat és que tindrien que donar-se moltes circumstàncies per tal que jo fós un dels escollits...
Però be, entrem en detall... La carrera en si la vaig plantejar des d'un punt de vista conservador (potser influït pel desastre a Villena). La idea era anar de menys a més i caçar alguns cadàvers pel camí. Amb aquesta estratègia pretenia assegurar-me estar entre els 10 primers autonòmics. L'altre objectiu era puntuar per mantenir la 6a plaça a la classificació del Circuit Autonòmic de Camp a Través de la FACV, controlant als rivals directes i esperant un colp de sort per tal que alguns dels rivals més forts que no han competit massa esta temporada, no agafassen massa punts (cal destacar que a l'autonòmic es puntua doble; p.ex. si el 1r classificat habitualment obté 15 punts, esta vegada n'agafava 30, i així sucessivament...).
A la primera volta llarga al circuit les coses anaven tal i com havia planejat. Els rivals que estan al meu nivell aproximadament van eixir davant i havien punxat. Poc a poc els vaig anar caçant. A la tercera volta (haviem de donar 4 voltes al circuit, en total uns 9 km) vaig caçar a Dani, el meu company d'equip, al qual encara no havia passat enguany, i que en part està acusant unes molèsties que arrastra i li impedixen entrenar amb regularitat.
Finalment, a l'última volta, un dels meus rivals directes, que anava a roda meua durant gran part de la carrera, va començar a apretar-me. Jo, que començava a notar els signes de fatiga, vaig aguantar com vaig poder els seus atacs, però finalment, aquest xaval del C.A. Millenium de Torrevieja em va fer un canvi que no vaig poder respondre. Al final, vaig entrar 12é promesa i 9é a la classificació de l'autonòmic (ja que tres dels rivals que van entrar davant eren atletes d'altres CC.AA i no entraven en la classificació de l'autonòmic). Per tant, l'objectiu d'entrar entre els 10 primers i puntuar, el vaig poder complir. El de mantindre la 6a posició al Circuit Autonòmic de Camp a Través, també el vaig aconseguir, ja que, feta la suma dels punts, ningú dels que venia per darrere m'ha superat a la taula classificatòria. En eixe aspecte, també satisfet per la regularitat demostrada. Només lamentar no haver pogut entrar entre la 6a i la 8a posició a l'autonòmic, però també és cert que estaven tots els rivals potents que hi ha per aquestes terres, i que es va fer el que es va poder...
Després d'aquesta carrera, només queda una prova per acabar la temporada de Cross. I tindrà lloc d'aci a dues setmanes. Aquesta serà el Ct. d'Espanya de Camp a Través per equips, on tractaré de donar-ho tot i fer que el C.A Petrer puga obtindre una classificació meritòria.
Dit això, destacar que prompte faré una nova actualització destacant algunes qüestions que estic preparant de cara a eixa competició. Per tant, pronte actualitzaré amb nou material!
Pd: Foto del Cross de Castelló. Jo, patint, per a variar un poc...jajaja
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada