Al post de hui entraré en matèria, i comentaré la competició pròpiament dita, després d'haver relatat els prolegòmens i alguna que altra informació addicional al post anterior.
El diumenge a les 5 del matí començava per a mi la jornada, ja que necessite esmorzar quatre hores abans de la competició, i al competir a les 9 del matí (hora gens habitual per a mi) havia de fer aquest esforç, doncs esmorzar una o dues hores abans de la competició no em senta gens bé, i de fet la meua experiència així ho demostra. Això si, una vegada fet l'esmorzar em vaig gitar un parell d'horetes més, fins les 7'30 aproximadament.
Quan es vam alçar, es vam canviar ràpidament, vam agafar la furgoneta i vam posar rumb al circuit, al qual vam arribar sobre les 8'15 del matí. Vam buscar un lloc per instal·lar-nos, ens vam posar roba d'entrenament i vam començar a escalfar.
A les 9 del matí començava, amb rigorosa puntualitat, la primera prova del Campionat d'Espanya de Cross per Equips, la categoria Promesa (anys 89-90-91) masculina. I en eixa poblada línia d'eixida em trobava jo, disposat a fer un bon paper, tant a nivell individual, com a nivell col·lectiu. L'objectiu que ens vam marcar va ser que el C.A. Petrer aconseguira puntuar per primera vegada a un Campionat d'Espanya de Cross per equips (l'any passat ja hi van participar per primera vegada en la seua història, també en categoria promesa masculina, però no van aconseguir puntuar per equips, ja que no van acabar els 4 atletes que són necessaris per aparèixer a la classificació per equips).
El circuit en la nostra categoria constava de quatre voltes iguals a un recorregut de 2'5 quilòmetres, en total 10 quilòmetres. Com a principal dificultat, els troncs que us vaig comentar a l'anterior post (i que apareixen fotografiats il·lustrant el mateix). 36 troncs en total, 9 per volta, agrupats de 3 en 3.
La cursa es va iniciar, i una marabunta de 130 atletes es disposava a col·locar-se, per aconseguir la millor posició possible ja d'eixida. La veritat és que jo vaig eixir be, no vaig tindre problemes, ni enfrontaments, ni vaig rebre colzades. Em vaig instal·lar en un grupet d'uns 10 o 15 atletes i així vaig passar la primera volta.
A partir de la segona, però, vaig experimentar un mica de fatiga, no se si pel llarg viatge, si per haver dormit malament la nit anterior, perquè la setmana anterior no vaig poder entrenar al 100% degut a un inoportú constipat, o per tots aquestos factors alhora. Vaig anar perdent comba respecte al grupet i vaig seguir la meua marxa, a estones junt a alguns rivals, a estones en solitari.
La tercera volta se'm va fer eterna. Els troncs començaven a passar-me factura, notava algunes molèsties a la cadera, potser degut al impacte derivat del salt i aterratge dels troncs,no se... El cas és que no aconseguia retallar distàncies amb la gent que portava davant, però la gent que venia per darrere cada vegada estava més a prop.
La quarta i darrera volta va ser una lluita contra mi mateix. El final s'apropava, però la fatiga ja s'havia apoderat del meu cos. Vaig patir, vaig resistir com vaig poder, vaig perdre algunes posicions... Però vaig arribar a la línia de meta. Vaig tractar d'esprintar als darrers 100 metres, però no va estar possible la remuntada en la classificació, ja que els meus rivals més pròxims també van esprintar de valent i no vaig poder rebassar-los.
Finalment, vaig ser el 66 a meta, amb un temps de 35 minuts i 56 segons, empatat a temps amb el xaval que va entrar en la posició 65, i a només 2 segons del 64. Una llàstima, però arribats a eixe punt, les cames ja no donaven per a més, la veritat...
Per equips, un èxit, ja que vam aconseguir puntuar i aquest era l'objectiu que ens havíem marcat. Finalment els 18s, d'un total de 20 equips que van entrar en meta. Vam empatar a punts amb els 17s, a 283 punts concretament. Però com que per al desempat es mira com a criteri el primer atleta de cada equip, el seu primer atleta va entrar davant del nostre. Una llàstma.
Pel que fa a les posicions dels atletes del meu equip, destacar que el primer dels nostres en entrar a meta va ser Dani Díaz, atleta natural de Caudete (Albacete) en la 53 posició. En segon lloc vaig entrar jo, en la 66a posició. Despres de mi va entrar Alejandro Verdú, de Monforte del Cid (Alacant) en la 74a posició. I tancant l'equip, el meu company Carlos Montón, natural de Petrer (Alacant) i que va entrar en la 90a posició. Per la meua part només em queda felicitar-los, ja que sense ells aquest objectiu no haguera estat possible, i tots quatre vam competir al màxim de les nostres possibilitats.
Després de la cursa, vam esmorzar a un baret pròxim al circuit. Posteriorment vam anar a l'hotel, es vam dutxar i, sobre la 1 vam posar rumb a casa de nou. Jo vaig arribar a Ontinyent sobre les 9 de la nit del diumenge.
En resum, aquest Campionat d'Espanya de Cross per equips ha sigut tota una experiència: m'ho he passat genial, he tingut la oportunitat de competir en un circuit inmillorable (en el qual al proper mes de març acollirà el Ct. del Món de Camp a Través). En definitiva, tornaria a repetir si poguera!
Per hui això és tot. Només, i ja per acabar, comentar que este cap de setmana participaré com a voluntari al Ct. d'Espanya de Pista Coberta, que es disputa al Velòdrom Lluis Puig, a València. Així que en una propera actualització ja vos comentaré què tal la experiència!
Pd: La foto és del cross a Punta Umbría, l'he trobada a internet, ja que de moment encara no he rebut les fotos que van realitzar els meus companys de viatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada