El passat diumenge 13 de Febrer de 2011 va tindre lloc a Punta Umbría una nova edició del Campionat d'Espanya de Camp a Través per equips, el més multitudinari dels campinoats d'Espanya organitzat per la Reial Federació Espanyola d'Atletisme. Uns quasi 2300 corredors i 178 clubs diferents es trobaven classificats per prendre part en aquest camiponat, que és tot un referent pel que fa al atletisme en l'Estat Espanyol. I jo era un d'eixos 2300 atletes, i el meu equip, el C.A. Petrer, un dels 178 equips classificats.
El meu equip va eixir des de Petrer (fins on em vaig desplaçar des d'Ontinyent) a les 7 del matí de dissabte, ja que ens esperava un viatge llarg fins arribar al nostre destí (al voltant d'unes 8 o 9 hores de trajecte).
Vam parar a esmorzar a un poblet de Granada, on per cert, crec que vaig tastar un dels entrepans més deliciosos de la meua vida (i això que era de pernil amb formatge, però no se, tenia un toc especial, boníssim!). Vam prosseguir la marxa, creuant Andalusia d'extrem a extrem (vam travessar les províncies d'Almeria, Granada, Màlaga, Sevilla, Cadis i Huelva), entre camps d'oliveres primer, i albirant l'oceà després, una vegada estàvem ja fregant la província de Huelva.
Vam dinar ja a Punta Umbría, a un baret de mala mort, on ens van atiborrar a peix fregit i històries per l'estil (Punta Umbría és ciutat de peixcadors, i això és nota a l'hora d'anar a dinar o sopar a qualsevol bar o restaurant). Vaig fer un esforç, i vaig menjar algun entremés dels què em van traure, però amb els boquerons fregits no vaig poder, ho reconec!
Després de dinar, vam anar a l' apartahotel que teníem reservat per a dormir eixe dia. Ens vam instal·lar, vam deixar les maletes i vam anar a pegar una ullada a la zona d'oci de què disposava l'apartahotel. Al edifici principal hi havia una sala amb billars, dards i un futbolí. Vam pegar una partideta per rebaixar tensions i vam tornar a l'habitació.
Més tard, sobre les 6 de la vesprada o així vam eixir de l'hotel en direcció al circuit. Montón i Verdú, dos dels integrants del meu equip, van eixir abans ja que volien rodar una miqueta pel circuit, mentre que Dani i jo (que som els dos atletes que completem l'equip de quatre que vam anar a Punta Umbría) vam optar per anar caminant amb el President del club (que ens va portar a Punta Umbría en la seua furgoneta) i amb la nóvia de Dani, que també va vindre al viatge.
Una vegada al circuit, vam poder comprovar de primera mà la qualitat del mateix. Gespa natural ben cuidada, rodejat d'arbres, amb una part del circuit mirant directament a l'oceà Atlàntic... diguem-ne que el paisatge era espectacular. Si de cas, com a dificultats del circuit, senyalar que hi havien un parell de pujadetes, i especialment els troncs col·locats a l'efecte, per endurir el traçat del mateix, que era relativament pla.
Després de veure in situ el circuit, vam tornar a l'apartahotel. La majoria dels membres de la meua expedició se'n van anar a per els dorsals, al centre de la població de Punta Umbría. Jo però, vaig optar per quedar-me descansant a l'hotel. Em vaig dutxar per relaxar-me, i després vaig estar jugant a cartes amb Verdú, que també es va quedar a l'habitació.
Quan van tornar de recollir els dorsals, ens els van repartir juntament amb el xip. Posteriorment, sobre les 9 de la nit vam eixir de l'hotel per a sopar. Vam recollir al President, que estava a un bar veient l'Sporting-Barça, i vam anar a la recerca d'un lloc per a sopar.
No va ser tasca fàcil, ja que la zona on estàvem tenia pinta de ser turística d'estiu, i en hivern sembla que per allí no corre ni una ànima. Els pocs restaurants decents que hi havien, estavenj plens, i finalment vam optar per anar al centre de la ciutat, ja que, quan van anar a pels dorsals, els meus companys van veure una bocateria que estava prou bé.
Finalment vam agafar la furgoneta per anar fins al centre del poble, i vam sopar a la bocateria. Un entrepà senzill, de llomello amb formatge acompanyat d'unes creïlles fregides van ser el meu sopar. De seguida vam tornar cap a l'hotel, ja que al dia següent teníem que matinar, doncs la nostra cursa era la primera del programa, a les 9 del matí.
En arribar a l'hotel em vaig posar els dorsals (ja que als Cts. d'Espanya et fan posar-te un dorsal a la part davantera i un altre al darrere), i em vaig col·locar el xip a la sabata.
Fet això, se'n vam anar a dormir. Serien sobre les 11 de la nit.
Al proper post, m'encarregaré d'entrar en els detalls pròpiament dits de la cursa.
Pd: La foto la vaig fer al circuit, són els troncs que al dia seguent em farien patir...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada