¡Va por ti, Carlos!

Hui he decidit escriure sobre un company d'equip. Per què? En part perquè en certa manera l'he perjudiact, i per altra banda, perquè tot i que no fa massa que ens coneguem personalment (des d'octubre de l'any passat fins ara més o menys) jo el considere un gran amic i company.

Estic parlant de Carlos Montón, un company d'equip, que és de Petrer, i que, per circumstàncies de la vida ha acabat fitxant pel meu club (el C.A. Torrent). Ell la temporada anterior estava al C.A. Silla, on també disposava equip de cross, i on va aconseguir molt bons resultats, que el van portar a formar part de la sel·lecció valenciana de Cross Junior al Ct. d'Espanya.
Jo a ell no el coneixia personalment, ni havia parlat mai amb ell, tot i que haviem sigut rivals en diverses carreres.

Per terceres persones vaig contactar amb ell, per tal de convèncer-lo, ja que estavem preparant un bon equip de cross a Torrent de cara a aquesta temporada, anavem a fer diversos fitxatges i tot apuntava a que el nostre equip anava a ser el més fort a nivell autonòmic. Al seu equip (el Silla) també tenien equip per a enguany, però va apostar per vindre amb nosaltres. Juntament amb ell, vam fitxar a tres persones més. L' equip prometia, però...

Conforme avançaven els mesos, ens anàrem coneguent millor i vam fer amistat de seguida. A nivell esportiu les coses anaven bé. La rivalitat entre els dos ens feia millorar. A Utiel vam aconseguir ser campions provincials de cross per equips. Semblava que l'autonòmic seria un passeig...

Però pel desembre, un dels integrants de l'equip es va lesionar de gravetat. Altre dels integrants de l'equip encara no havia debutat, i afirmava que fins a Gener no ho faria. I un altre va decidir centrar-se en la pista coberta, i deixar el cross de banda...

En Gener es veia vindre. A les curses sols acudiem Ayman, Carlos i jo. De la resta, pràcticament no sabiem res. Per a fer equip a l'autonòmic es necessiten 4 atletes, ja que amb tres no vas a cap lloc. El somni d' anar a Càceres anava esfumant-se poc a poc...

Ja en Febrer, les noticies eren dolentes. L'autonòmic de pista coincidia amb el de cross. Així que un dels membres de l'equip no acudiria. L'altre seguia lesionat i no es recuperava. I de l'altre no en sabiem res...Confiàvem en que acudís el dia 15 a Castelló, encara que no estigués entrenant, per tal de fer equip i classificar-nos. Encara que no quedàrem ni primers ni segons...
Li vam intentar parlar pel msn, i no contestava. Fins i tot, li vaig enviar un missatge recordant-li que el diumenge el necessitàvem. Però no va vindre...
El dia abans de la carrera m'envia un missatge a les 9 de la nit dient-me que portava un mes lesionat, que ho sentia molt i que no podia vindre...N'estic quasi segur que tot eren excuses, ja que hi ha moltes coses que no em quadren...

En fi, que per eixa raó, el dia D, a l'hora H sols érem els de sempre: Carlos, Ayman i jo. I passà el que tenia que passar...No ho volíem aceptar, però es veia vindre...El nostre somni, trencat, per la falta de compromís d'algunes persones. És el que hi ha. Al final acabes per desconfiar de tothom per sistema...

Per sort sempre hi ha exepcions que confirmen la regla. Com Carlos...

Ell es va comprometre a vindre, a fitxar pel club i la responsabilitat que això comporta. Ha vingut a totes les carreres que s'han disputat fins ara, fins i tot a algunes que es trobaven a més de dos hores en cotxe des del seu poble (indrets com Benicarló o Utiel). I ho ha donat tot en cada carrera. Que és el que s'ha de fer. A més a més, com a persona té un 10. M'alegre d'haver-lo conegut. Tot i que no puc deixar de sentir-me culpable per haver-lo portat fins aci. Ja que si haguera seguit al C.A. Silla, si que hagués anat al Ct. d'Espanya de cross per Equips. Per això lamente haver-lo arrastrat a aquesta situació...

Per altra banda vull desitjar-li sort de cara al diumenge, a l'autonòmic de Cross individual, a Elx (on es tornarem a veure les cares), ja que ell té alguna possibilitat d'acudir al Ct. d'Espanya de cross Individual, a disputar en Albacete. Jo, degut als constipats m'he quedat despenjat al rànking, i gairebé no tinc cap possibilitat. Així que m'alegraria molt que almenys ell pogués anar a Albacete, ja que s'ho mereix.
¡Suerte Carlos!

Pd: La foto és de la temporada passada, al cross de Castelló, quan érem rivals encara...