Toca parlar del que passà ahira Elx. Pel que a mi respecta, un desastre. Encara no sé què és el que va fallar. Aquesta setmana als entrenaments m'havia trobat exepcionalment bé. Tot apuntava a que el diumenge a l'Autonòmic em trobaria en condicions de donar una sorpresa a més d'un...Però no va ser així. Més bé al contrari. La sorpresa me la vaig trobar jo amb mi mateix.
La primera volta no va ser dolenta del tot, de fet anava amb alguns dels meus rivals, però potser anaram és ràpit del que em tocava. Després em vaig anar despenjant, i a cada volta que passava anava perdent posicions de manera estrepitosa. De fet, no sé ni per què no em vaig retirar. Possiblement hauria sigut millor. Igual no m'hauria menjat tant el tarro com ho he fet entre ahir i hui. Segurament enguany no era la meua temporada. Tal vegada a la pista...esperem que vaja bé, perquè estic segur de que estic entrenant bé. Tard o prompte eixiran els resultats. Estic segur.
Per altra banda, vull felicitar al meu company Carlos, que ahir es va proclamar bronze a la mateixa cursa, doncs va ser el 3r promesa valencià en entrar a meta (els 4 components de l'esquadra àrab no conten a efectes de classificació per a l'autonòmic). Així doncs, i amb el reglament en la má, està classificat per al Campionat d'Espanya Individual de Camp a Traves a disputar en Albacete el 15 de Març. La meua més sincera enhorabona per a ell. S'ho mereix. No ha tirat la tovalla en cap moment, i carrera a carrera ha anat millorant fins a aconseguir eixa medalla a l'autonòmic. Felicitats, Carlos! (Això si, a l'aire lliure no t'ho posaré tan fàcil...jejejeje).
En fi...A veure si superem la crisi existencial. Seguirem informant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada