dilluns, 16 de febrer del 2009

Les coses passen perquè ténen que passar...


De vegades succeixen coses bones que no esperaves que anaren a donar-se. Altres vegades passa just al contrari, coses que donaves per fetes s'esvaeixen sense remei. Ú moltes vegades no pot decidir el seu destí, sols cal acceptar cóm vénen les coses i prou. No donar-li voltes al que podria haver sigut i no fóu. Cal seguir endavant. Passe el que passe.

A què ve tot això? Fàcil. Com ja vaig comentar, ahir es disputava el Campionat Autonòmic de Camp a Través per equips a Castelló. Enguany nosaltres (el C.A. Torrent), haviem confeccionat un equip prou fort, i que anava a donar molta guerra, tant a nivell autonòmic, com a nivell nacional. Jo de fet, ja em veia dintre d'un més al Campionat d'Espanya, amb els meus companys, a Càceres.Però...

Un cúmul de situacions han fet que ahir a Castelló no poguérem formar equip. Per a formar equip es necessiten com a mínim 4 atletes. A l'equip enguany érem 6. Ahir sols érem 3. Dels altres 3 restants, cal dir que hi havia algún que tenia excusa (lesió), però altres m'han decepcionat. El que més m'ha dolgut d'aquesta situació és haver confiat en algú, portar-lo al meu equip, parlant be d'ell a entrenador i president, i després no vore-li el pèl en tota la temporada. No m'agrada eixe tipus de gent. No m'esperava que pogués ser així... Ha jugat amb les il·lusions de la resta de companys que confiàvem en poder estar a Càceres al mes de Març. Això no es fà. I si s'ha de fer, com a mínim hauria d'haver avisat amb molta més antelació de la que ho va fer. No es pot dir un dia abans que no aniràs posant excuses falses. Així no es fan les coses. Les coses es fan de cara.
No hi ha rés més a dir d' aquest tema...

A banda d'això, destacar el meu paper a Castelló, ja torne a estar en condicions de plantar cara als meus rivals habituals (a que sí, Carlos?). L' arma secreta ha fet miràcles. Una llàstima que no haja servit per a res ni el meu paper (13é), ni el de Carlos (11é), ni el d'Ayman (2n). Ho vam donar tot, encara que sabíem que no anava a haver cap tipus de recompensa. Però ho fem perquè som gent compromesa amb el nostre club i ens agrada el nostre esport. I punt.

El proper diumenge tenim un altra cita, el Campionat Autonòmic de cross individual, a Elx. Allí estarem. Esperem estar una mica més avant i donar algun que altre esglai a algun rival confiat...

Aquesta setmana pareix que estic inspirat, així que igual cauen un parell d'actualitzacions més...

Pd: Resultats de Castelló (per si algú té curiositat) ací.
Pd2: La foto és d'ahir, al Cross de Castelló.