El passat diumenge 24 de febrer es va disputar el Campionat d'Espanya de Camp a Través per clubs, a la localitat castellonenca d'Orpesa del Mar. I tal i com ja vaig destacar al post anterior, el meu equip, el C.A. L'Alcúdia, va obtindre plaça per participar a la prova del Cross Curt en categoria Absoluta masculina.
La prova en qüestió constava de 4 quilòmetres a completar sobre dues voltes distintes a un mateix circuit; la primera d'elles amb una distància de 2500 metres i la volta final amb una llargada més curta, d'uns 1500 metres. Les principals dificultats que presentava el recorregut eren els tres trams d'arena de platja que calia travessar i les nombroses corbes existents, davant les qual calia frenar i tornar a moure, la qual cosa dificultava el fet de portar un ritme constant durant la cursa.
En la línia d'eixida un total de 51 equips, al voltant de 280 atletes; gran part dels millors especialistes en migfons i fons del panorama espanyol es trobaven presents. Sense cap dubte, puc afirmar que és la carrera en la qual he participat on hi havia el nivell més alt de corredors per metre quadrat.
Els instants previs a la carrera, espectaculars. Alçar el cap i veure't rodejat d'atletes amb marques per davall dels 8 minuts en 3000, per exemple, és tot un privilegi. Supose que és la sensació que deuen de tindre els jugadors d'un equip de 2a B o de 3a divisió de futbol quan s'enfronten a un equip de Primera...
L'eixida va ser caòtica. Lògic, tenint en compte que erem vora 300 atletes i al primer gir després de l'eixida el circuit s'estretia considerablement. Les primeres espentes, colzades i colps van arribar. Jo per sort, em vaig resguardar prou be i vaig sortir pràcticament intacte als primers 200 metres, col·locat a la part de meitat darrere del pelotó.
La meua idea era resistir be la primera volta llarga, guardant una miqueta les forces i canviar a la segona, recollint cadàvers i avançant posicions fins arribar a meta. I durant els primers instants vaig complir amb aquesta premissa. Però de sobte, va passar un fet inesperat...
Quan portàvem ja quasi un quilòmetre, en un dels trams en què tocava travessar la platja, algú per darrere em va espentar i vaig caure a terra. Per sort, no em va passar res, i tampoc ningú no em va xafar. Però entre la caiguda, alçar-se i tornar "al lio" vaig perdre aproximadament uns 5-6 segons molt valuosos, més en una carrera com aquesta en la qual entrar 5-10 segons davant pot suposar guanyar unes 15 o 20 posicions. Tot i això, em vaig refer i ràpidament vaig tornar a caçar al grup d'atletes amb què anava.
Al completar la primera volta llarga em vaig trobar amb moltes forces i vaig començar a escalar posicions. Sense pressa, però sense pausa, anava avançant atletes. Pràcticament no era conscient de res, ja que al anar rodejat de tants atletes i el suport del públic en general per inèrcia anava tirant i tirant cada vegada més, tot i que el cansament anava apareixent.
La segona i darrera volta, com ja he comentat, em va servir per donar caça a molts rivals, i en la recta de meta encara vaig tindre forces per esprintar i mantenir la posició que havia aconseguit. El resultat final a nivell individual (que podeu trobar si punxeu ací) el destaque com a positiu, entrant en meta amb un temps de 12 minuts i 59 segons (a un ritme aproximat de 3:14 el quilòmetre), la qual cosa em va servir per entrar en la posició 189 d'un total de 262 atletes arribats a meta. Una llàstima la caiguda, ja que eixos 5-10 segons que probablement vaig perdre haurien representat una millora d'unes 15-30 posicions, ja que com vos dic, si es fixeu en les classificacions, tots els corredors vam entrar molt correlatius.
En la classificació per equips (que podreu trobar ací), destacar que vaig contribuir a aconseguir classificar al meu equip, el C.A. L'Alcúdia, en la 39a posició d'un total de 51 equips arribats a meta; sent el quart atleta del club en entrar a línia de meta (recordar que, per a la classificació per equips es contabilitzen les posicions dels quatre millors atletes de cada club). La resta de companys d'equip que em van acompanyar a aquesta prova van obtindre els següents resultats individuals:
- Jose Mollà: 134° amb un temps de 12 minuts i 39 segons.
- Adelino Pastrana: 154° amb un temps de 12 minuts i 48 segons.
- Ximo Mollà: 156° amb un temps de 12 minuts i 49 segons.
- Carlos Sauco: 213° amb un temps de 13 minuts i 14 segons.
- Jesús Descals: 221° amb un temps de 13 minuts i 21 segons.
A títol personal, destacar que estic satisfet pel resultat d'esta competició. Si bé crec que podria haver fet un poc més i haver entrat un poc més avant, també és cert que la caiguda inesperada al primer quilòmetre va influir en el resultat final. Tot i això, vaig baixar dels 13 minuts, que era un dels meus objectius inicials, i vaig entrar per davall del 200°, que era altre dels objectius que tenia en ment.
I ara si que si, després d'aquest premi inesperat en forma de Campionat d'Espanya, comença "lo bo": la preparació específica per complir amb el repte que em vaig marcar a principi de temporada, fer un bon 10.000 en pista a l'Autonòmic de la distància, que tindrà lloc el proper 22 de març a la pista de L'Alcúdia.
De moment això és tot, però de segur que torne prompte amb més històries al voltant del procés de preparació a seguir per complir amb aquest repte... Salut i quilòmetres!
PD: Si teniu curiositat i voleu vore la prova del Cross Curt Masculí, podeu seguir-la a través de la retransmissió que va fer Teledeporte en diferit de la mateixa (punxar ací). Jo isc de refiló, una miqueta a la línia d'eixida i entrant en línia de meta, just abans de que tallen la transmissió!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada