Quarta de Marató (10.548 m.) Ciutat d'Oliva - 03//03/2013

Foto del pòdium, categoria Sènior Masculina, a la XI Quarta de Marató Ciutat d'Oliva 2013. Jo, al centre de la imatge, amb el trofeu que m'acredita com a 2n classificat de la categoria.

Ahir diumenge em vaig desplaçar fins la ciutat costanera d'Oliva per prendre part a la XI Quarta de Marató (10548 metres) que organitzava el C.A. L'Espenta.

Com ja vaig comentar en anteriors entrades, estic preparant el Campionat Autonòmic de 10.000 metres en pista que tindrà lloc el 23 de març a L'Alcúdia, i aquesta cursa d'Oliva la tenia marcada al calendari com un test preparatori de cara a aconseguir superar amb èxit dit objectiu.

Per la seua distància (10'5 km aprox.) i el perfil (totalment plana), era ideal per provar les meues forces a estes alçades de la temporada. És per això que la meua idea era donar-ho "tot" per veure fins on podia arribar; i d'eixa manera saber en quin punt em trobe de cara al repte del 10.000 en pista.

La cursa va començar sobre les 10'30 del matí. Cal destacar que juntament a la Quarta, es disputava una Mitja Marató. L'eixida es feia conjuntament, i el circuit constava d'una volta llarga -que s'iniciava al casc urbà, transcorria entre camins rurals fins arribar al passeig marítim i zona d'apartaments, per tornar de nou a travessar camins que ens conduïen de nou al poble- per als que disputàvem la Quarta i un total de dues voltes per a aquelles persones que vàren optar per disputar la Mitja.

Al tret de sortida vaig saber col·locar-me i vaig situar-me al grup capdavanter, comandant fins i tot durant alguns instants la carrera. A partir del segon quilòmetre ja es va fer una primera criba, i un grupet de cinc atletes encapçalàvem la prova. Jo vaig optar per posar-me a la cua del grup, ja que així em resguardava del lleuger vent que bufava i al mateix temps "xuplava roda" dels rivals.

Cap al 3r quilòmetre vaig advertir que un dels atletes que anaven al meu grup anava "quedant-se", així que vaig optar per endurir un poc el ritme i aquest es va despenjar. En el km. 4, altre dels atletes que anava amb nosaltres al grup capdavanter, un xaval jove de Noruega, va començar a despenjar-se també. I finalment vam quedar tres al grup: jo mateix, un atleta noruec veterà -hi havia un grup d'uns 10 corredors noruecs que van disputar la prova, sembla ser que es trobaven de vacances a la platja i van aprofitar l'ocasió-, i un atleta natural d'Oliva que jo coneixia de vista, ja que la setmana anterior va competir al Ct. d'Espanya de Cross Curt per equips amb el C.A. Benidorm.

A partir del quilòmetre 5 es va trencar la carrera. L'atleta local va clavar un fort canvi de ritme que jo no vaig poder seguir. El noruec veterà ho va intentar durant alguns metres, però finalment també va dessistir. A partir d'eixe moment vaig realitzar la meua carrera en solitari. Portava un bon ritme, ja que havia passat el quilòmetre 5 en 16:36 segons el meu crono (a 3'19 el quilòmetre aproximadament), per tant només calia resistir fins al final per realitzar un bon registre. El problema és que en eixe moment enacara faltava mitja prova i anàvem per la zona del passeig marítim d'Oliva, on no hi havia ni una ànima.

Poc a poc anàven passant els quilòmetres: el km. 6, el km. 7... Fins que vàrem arribar ja al quilòmetre 8 i ja semblava que el final anava acostant-se. Tot i això, com ja he dit, el paisatge no acompanyava massa; en eixos moments travessava un llarg carril bici pegat a una carretera on no hi havia ningú, i les forces cada vegada anaven descendint més i més. Per sort, vaig arribar al quilòmetre 9, i vaig començar a veure una mica de "civilització". La idea de que només quedara quilòmetre i mig i la proximitat al casc urbà de la ciutat em van fer reviscolar. Semblava que ningú no m'acaçava per darrere (de fet, al quart classificat en meta li vaig traure quasi un minut). Per davant, veia al atleta noruec, però devia portar-me uns 30 o 40 segons d'avantatge. Per tant, només calia mantindre's, ja que el pòdium el tenia a l'abast...

Finalment vaig arribar a l'avinguda principal del poble, on al fons es trobava la línia de meta. Vaig escoltar a mon pare, donant-me ànims, i a la resta d'espectadors aplaudint de valent. Vaig apretar les dents i finalment vaig creuar la meta, amb la satisfacció d'haver fet una gran cursa, entrant 3r de la classificació General i 2n de la categoria Sènior Masculí amb un registre oficial de 35 minuts i 30 segons (a una mitjana de 3'22 el quilòmetre). Podeu consultar les classificacions finals ací.

Resultat millor de l'esperat; ja que si bé aspirava a fer pòdium a la meua categoria, no esperava estar tan davant, i les sensacions durant la carrera van ser molt bones (tot i el patiment, però això és normal... jejeje). El ritme de carrera que vaig marcar durant la prova em garanteix el baixar dels 34 minuts al 10000, que és l'objectiu que m'he fixat. I amb les tres setmanes que encara falten espere afinar més si cap, per aconseguir el millor registre possible. Crec que encara em queda una miqueta de marge de millora, i si els entrenaments van com cal i les lesions em respecten, el dia 23 pot eixir-me una molt bona carrera.

Així que res, caldrà seguir preparant-se. Salut i quilòmetres!