Cross de L'Alcúdia - Campionat Autonòmic Individual de Camp a Través (10/02/2013).

En la línia d'eixida del Cross de L'Alcúdia: si afineu la vista i busqueu un tio amb un mocador roig al cap entre la marabunta, em localitzareu!

El passat diumenge 10 de febrer es va disputar al circuit del llit del riu Magre el Vé Cross de l'Alcúdia, que enguany acollia també la disputa del Campionat Autonòmic Individual de Camp a Través de la Federació Valenciana d'Atletisme.

Cal tenir en compte que aquesta competició és la més important del calendari autonòmic de Camp a Través, i que del seu resultat depèn la confecció de les distintes seleccions d'atletes que participaran representant a la Comunitat Valenciana al Campionat d'Espanya Individual de Camp a Través a disputar el proper mes de març a Granollers (Barcelona), tant en categoria Junior, com en Promesa i Absoluta.

I, per supost, allà em trobava jo, disposat a medir-me amb els millors especialistes del cross valencià.

El cross en la seua categoria Absoluta masculina constava de 5 voltes a un circuit d'aproximadament 2 quilòmetres de distància, és a dir, 10 quilòmetres en total si fa no fa. 

Pel que fa al perfil i dificlutats del mateix, el traçat era prou entretingut ja que les constants corbes i girs no et deixaven ni un segon de respir. Per contra, això dificultava mantenir un ritme constant i afegia duresa a la prova. De nou, destacar la presència d'un "montícul" trenca-cames (no tan "fotut" com el del Cross d'Alcoi, però quasi) a uns 400 metres de la línia de meta; justament aquest va ser el punt que menys em va agradar de tot el circuit. I per posar altra pega, la primera part del circuit una vegada iniciada l'eixida era molt estreta, la qual cosa afegia un plus de perillositat als primers 800 metres, ja que el risc d'espentes i colzades degut al "efecte embut" (eixida ampla i acte seguit circuit estret) era elevat. Però una vegada llançada la prova aquest aspecte quedava neutralitzat, per tant a partir de la 2a volta i fins al final es podia còrrer amb certa comoditat.

La meua eixida va ser bona, en la línia dels darrers crossos; és a dir, per la meitat del pelotó. Vaig sortejar relativament be l'embús inicial (degut al detall que us he comentat abans), i vaig anar poc a poc escalant posicions. 

Una vegada superada la 1a volta al circuit em trobava comandant un pelotó d'atletes que venien pegats "a rebufo", protegint-se de l'aire que en aquells instants bufava amb certa força. Ningú no em va donar relleu fins ben passada la meitat de la prova, però també he de dir que em trobava amb moltes forces i, a pesar de l'aire, anava retallant distàncies amb el grupet de 2-3 atletes que tenia al meu davant.

Allà per la tercera volta(o quarta, ara mateix no ho recorde amb exactitud), un dels rivals que venien just darrere meu es va decidir a passar-me. Jo em vaig pegar a ell i aprofitant el seu canvi de ritme jo vaig augmentar també el meu pas. Anant darrere d'ell vaig aconseguir donar caça al grupet que tenia davant i vaig continuar progressant. 

En la darrera volta, vaig aconseguir enganxar amb un nou grup de dos atletes del Playas de Castelló, als quals vaig adelantar tirant mà de les forces que reservava per al final. Llavors, als darrers 500 metres, Jesús Descals (company d'equip al C.A. L'Alcúdia) que era un dels atletes que havia anat a roda meua pràcticament tota la prova, va imposar un canvi de ritme que només vaig poder aguantar durant un 100 metres aproximadament. I just quan faltarien uns 200 metres, em va adelantar també un dels atletes del Playas que havia passat. Quan vaig entrar a la recta de meta vaig esprintar tot el que vaig poder, vaig estar a punt de sobrepassar-lo, però finalment no em va ser possible rebassar-lo.

Finalment vaig entrar en meta en la 23a posició de la categoria Sènior, amb un temps de 34 minuts i 25 segons (a una mitja aproximada de 3'26 el quilòmetre). Les classificacions, les podreu trobar ací mateix.

Les sensacions després de la cursa són genials. El ritme que vaig clavar durant la prova va ser prou elevat, vaig retallar distàncies respecte a rivals superiors i no em trobe pesat de cames, la qual cosa vol dir que encara hi ha cert marge de millora per davant. Dit això, caldrà seguir treballant per aconseguir els propers objectius de cara a les setmanes vinents.

I em despedisc anunciant-vos el proper repte que tinc en ment, que consisteix en rebaixar la marca aconseguida la setmana passada al 3000 m.ll. en Pista Coberta, amb la idea de trencar la barrera dels 9 minuts 20 segons. Però això serà d'ací un parell de setmanes. Esta setmana no vaig a competir, ja que, després de 3 setmanes seguides rendint a un bon nivell, crec que m'he guanyat un respir...

Salut i quilòmetres!