Quarta de Marató d'Alcàntera del Xúquer - 10/03/2013

Al pòdium d'Alcàntera del Xúquer, alçant el pernil que em va pertocar com a premi per haver sigut el primer corredor en travessar la meta volant del Pi de Borja, situada al km 4'5 aproximadament.

Ahir, diumenge dia 10 de març, em vaig desplaçar fins la població riberenca d'Alcàntera del Xúquer per prendre part a la Quarta de Marató -que es disputava conjuntament amb una Mitja Marató- organitzada pel grup d'atletisme de la localitat, els companys de "La Polseguera" d'Alcàntera.

Aquesta prova, que me'l agafava com un entrenament "de qualitat" de cara al pròxim 10.000 en pista a disputar en L'Alcúdia d'ací només dos setmanes, constava d'una volta llarga -dues voltes en el cas d'aquells atletes que van optar per competir a la Mitja Marató- a un circuit que transcorria pels voltants de la població, entre camins de tarongers. El traçat era relativament pla, exceptuant un tram que es trobava entre els km. 3'5 i 4'5, que picava amunt, acabant en una rampa més elevada, al final de la qual es trobava la meta volant que havia disposat el club organitzador. Destacar que el primer home i la primera dona que passaren per aquesta meta volant obtindrien un pernil com a premi al seu esforç.

A les 10 hores, i amb un sol radiant, es donava el tret d'eixida a la cursa. I el meu plantejament era intentar emportar-me tots els premis que em fóren possibles. 

Per començar, vaig intentar fer-me amb la meta volant del km. 4'5. I a tal efecte, vaig eixir disparat des de l'inici, agafant per sorpresa a la resta de competidors. Vaig marxar pràcticament 800 metres en solitari, fins que un grupet d'uns 5 competidors em van caçar. Malgrat això, jo vaig continuar encapçalant la prova, administrant els ritmes al meu gust. Relaxava el ritme, i si veia que algú es disposava a atacar, el tornava a incrementar. En arribar al km 3, pràcticament ja havia soltat a la majoria de rivals que volien disputar-me la meta volant. Tots excepte un -que a la postre va ser el vencedor absolut en la prova de la Mitja Marató-, que en arribar a la rampa final abans d'arribar a la meta volant em va atacar. Però no només li vaig respondre, sinó que a més em vaig posar al seu costat, li vaig llançar "la mirada del tigre" i vaig soltar un atac brutal que no va poder respondre. Vaig recórrer en solitari tota la pujada i vaig coronar en 1a posició destacat, emportant-me la meta volant, i per tant, el pernil.

Una vegada aconseguit el primer objectiu, i anant comandant la prova, vaig decidir que havia de resistir així fins al final. Vaig dossificar forces, recuperant-me una mica de l'esforç soltant cames en la baixada i vaig seguir endavant, amb una distància considerable respecte a la resta de perseguidors.

Però sobre el Km. 8, un fet inesperat ho va complicar tot. El policia que anava davant amb la moto marcant-me el recorregut es va equivocar de camí, i en lloc de girar a l'esquerra, que era el que tocava, va continuar recte. Jo em vaig adonar de l'error, perquè a terra les línies que havia pintat l'organització indicaven clarament el gir. Però la voluntària de Protecció Civil em va dir que el policia li havia dit que havíem de continuar recte. I jo, lògicament crec, vaig seguir les ordres encara que sabia que aquell tio estava equivocat. Darrere de mi, molta gent va continuar pel camí equivocat, i clar, ja estava "el lio montat". Però be, al final l'error a mi personalment no em va afectar tant... Sí que és cert que vaig haver de regular un poc les forces, perquè suposava que acabaríem fent un o dos quilòmetres més dels estipulats al reglament, però al final i després d'haver fet 1200 metres de més, vam tornar a enganxar de nou amb el circuit correcte. 

Una vegada vam entrar al poble -km. 10'5 aproximadament- continuava encapçalant la prova, però cada vegada sentia més a prop als perseguidors. Per una banda no em preocupava això, perquè els que venien darrere estaven disputant la Mitja -la gent de la Quarta de Marató anava prou més arrere-. Però el meu objectiu era no ser caçat per ningú, i vaig apretar les dents, incrementant una miqueta el ritme.

Finalment vaig encarar la línia de meta en solitari, tal i com era el meu desig. Vaig marcar en meta un temps de 41 minuts exactes, sobre una distància aproximada d'uns 11.700 metres -degut al error abans esmentat- la qual cosa equivaldria a anar a 3'30 el quilòmetre, que és un bon ritme d'entrenament i més tenint en compte els imprevistos ocorreguts al llarg de la cursa. Destacar també que al 2n classificat a la meua prova li vaig clavar més de 4 minuts de diferència, la qual cosa és una barbaritat. També és cert que els atletes "bons" es van inscruire a la Mitja, però a la Quarta també hi havia un parell d'atletes que considere que tenen un cert nivell, i per tant obtindre esta distància és un motiu més de satisfacció... 

Si voleu consultar la classificació final, podeu fer-ho clicant ací.

En acabar la Quarta i la Mitja, es va procedir a l'entrega de trofeus. Jo vaig pujar fins en tres ocasions: per recollir el pernil a l'equip més nombrós en línia de meta, honor que li va correspondre al meu club, el C.A. L'Alcúdia; per recollir el pernil que em pertocava com a premi per haver estat el primer home en passar per la meta volant; i en darrer lloc, vaig pujar pel trofeu que em pertocava com a guanyador Absolut en la Quarta de Marató.

En resum, ahir va ser per a mi una gran jornada. Difícilment podré aconseguir tornar a pujar al pòdium per recollir tants trofeus com ho vaig fer ahir. I per tant, cal assaborir el moment. Això si, sense descuidar la preparació del 10.000 en pista, que cada vegada està més a prop. D'ací dues setmanes a L'Alcúdia tindré ocasió de comprovar sobre la pista si realment el meu estat de forma és tan bo com sembla segons els resultats obtinguts en les darreres curses...

De moment, açò és tot. Ara toca seguir entrenant i preparant-se.

Salut i quilòmetres!!