 |
| Baixant el Castell de Cocentaina. Km 7 de la cursa aproximadament. |
El passat diumenge 9 de març, seguint amb el període de posada a
punt després de la lesió que vaig patir al novembre, vaig optar per tornar a
posar-me un dorsal. La raó per a fer-ho? Cal agafar el ritme de competició que vaig a necessitar per afrontar amb garanties les competicions de Pista a l'Aire Lliure que arribaran a partir de l'Abril.
En esta ocasió, vaig escollir participar a la III Pujada al Castell de Cocentaina, una prova de 9'5 quilòmetres que constava d'una dura pujada al Castell -com el propi nom de la cursa indica- i una baixada per senda de muntanya, d'un quilòmetre i pico aproximadament, fins arribar al poble, on es trobava la línia de meta.
La carrera va anar relativament be, especialment els 6 primers quilòmetres. Vaig coronar el Castell en la 3a posició de la General, amb bones sensacions. Però després va arribar de sobte la baixada, i vaig patir el que no està escrit... Les baixades no són precisament la meua especialitat, i menys les baixades "tipo trail", així que vaig decidir baixar el ritme, pensant també que isc d'una lesió que em vaig provocar en una baixada menys dificultosa que la que tenia al davant, i vaig perdre un parell de posicions, arribant a caure fins la cinquena posició.
Una vegada finalitzada la baixada, i amb menys d' un quilòmetre per arribar a meta, vaig incrementar el ritme de nou, fins aconseguir recuperar una de les dues posicions perdudes. Finalment, vaig aconseguir creuar la meta sent 4t de la General i quart de la meua categoria, la Sènior Masculina.
Les sensacions una vegada finalitzada la cursa fóren bones i no he patit molèsties físiques -més enllà de les típiques molèsties als quàdriceps fruit d'haver baixat per una pendent tan complicada i pronunciada-, tot i això encara note la falta de ritme en carrera. A més, la baixada m'ha perjudicat molt. Una llàstima, ja que he perdut el Pòdium en el tram final de la carrera -descendint el Castell-, i el 3r ha entrat a escassos 20 segons davant de mi... Però be, de tot s'aprén, i experiències així a la llarga són les que et fan més fort i t'ajuden a assaborir millor els èxits quan aquests arriben...
El proper repte, aquest mateix diumenge. Vaig a competir de nou en una carrera que vaig fer per primera vegada l'any 2011 i a la qual sempre he volgut tornar però no he pogut perquè solia coincidir-me amb competicions importants -generalment l'Autonòmic Absolut de 10.000 metres en pista-. Estic parlant-vos de la Pujada a la Font Roja d'Alcoi: 8500 metres, quasi tota l'estona cara amunt, en un marc incomparable... Esperem que vaja be la cosa, ja vos informaré!!
En esta ocasió, vaig escollir participar a la III Pujada al Castell de Cocentaina, una prova de 9'5 quilòmetres que constava d'una dura pujada al Castell -com el propi nom de la cursa indica- i una baixada per senda de muntanya, d'un quilòmetre i pico aproximadament, fins arribar al poble, on es trobava la línia de meta.
La carrera va anar relativament be, especialment els 6 primers quilòmetres. Vaig coronar el Castell en la 3a posició de la General, amb bones sensacions. Però després va arribar de sobte la baixada, i vaig patir el que no està escrit... Les baixades no són precisament la meua especialitat, i menys les baixades "tipo trail", així que vaig decidir baixar el ritme, pensant també que isc d'una lesió que em vaig provocar en una baixada menys dificultosa que la que tenia al davant, i vaig perdre un parell de posicions, arribant a caure fins la cinquena posició.
Una vegada finalitzada la baixada, i amb menys d' un quilòmetre per arribar a meta, vaig incrementar el ritme de nou, fins aconseguir recuperar una de les dues posicions perdudes. Finalment, vaig aconseguir creuar la meta sent 4t de la General i quart de la meua categoria, la Sènior Masculina.
Les sensacions una vegada finalitzada la cursa fóren bones i no he patit molèsties físiques -més enllà de les típiques molèsties als quàdriceps fruit d'haver baixat per una pendent tan complicada i pronunciada-, tot i això encara note la falta de ritme en carrera. A més, la baixada m'ha perjudicat molt. Una llàstima, ja que he perdut el Pòdium en el tram final de la carrera -descendint el Castell-, i el 3r ha entrat a escassos 20 segons davant de mi... Però be, de tot s'aprén, i experiències així a la llarga són les que et fan més fort i t'ajuden a assaborir millor els èxits quan aquests arriben...
El proper repte, aquest mateix diumenge. Vaig a competir de nou en una carrera que vaig fer per primera vegada l'any 2011 i a la qual sempre he volgut tornar però no he pogut perquè solia coincidir-me amb competicions importants -generalment l'Autonòmic Absolut de 10.000 metres en pista-. Estic parlant-vos de la Pujada a la Font Roja d'Alcoi: 8500 metres, quasi tota l'estona cara amunt, en un marc incomparable... Esperem que vaja be la cosa, ja vos informaré!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada