XXXVI Pujada a la Font Roja d'Alcoi - 16/03/2014

XXXVI Pujada a la Font Roja d'Alcoi. Pòdium Categoria Sènior Masculí.

El passat diumenge 16 de març, a la veïna localitat d'Alcoi, va tindre lloc una nova edició -i ja en van 36- de la "Pujada a la Font Roja" una de les curses populars més antigues i amb solera del calendari atlètic valencià.

La prova -que consta d'una distància total a recórrer d'uns 8500 metres-, te la seua línia d'eixida situada a la pista d'atletisme del Poliesportiu Francisco Laporta. Després de donar-li una volta completa a aquesta, els corredors enfilen la carretera, en constant progressió ascendent, fins arribar al la meta de la cursa, que es troba situada al peu del Santuari, en ple Parc Natural de la Font Roja.

A aquesta prova vaig participar per primera i única vegada l'any 2011. L'havia escoltat nomenar nombroses vegades entre coneguts meus, i sempre havia tingut la curiositat de fer-la. Quan la vaig córrer, vaig patir en les dures rampes que van del Km 5 fins al final, però vaig aconseguir acabar-la en una més que digna 15a posició de la General amb un temps en torn als 37 minuts i 10 segons. Després de creuar la meta, sabia que algun dia, més tard o més prompte, tornaria. Tornaria, i intentaria millorar el meu resultat...

I fins enguany no s'ha donat el cúmul de circumstàncies que em permeteren tornar. Bé per calendari atlètic, bé per altres compromisos, ni en 2012 ni en 2013 la vaig poder disputar. Però, com vos dic, en 2014 s'han donat tots els condicionants que m'han permés participar per segona vegada.

Després del decepcionant resultat de la "Pujada al Castell" de Cocentaina, arribava a Alcoi amb l'orgull ferit, i amb ganes de llevar-me l'espineta clavada per perdre el pòdium de la setmana passada en la baixada. Coneixia el circuit de "pe a pa", em trobava físicament be, i totalment recuperat de l'esforç realitzat a Cocentaina. Eren les 11 del matí, lluïa el sol... Res podia fallar...

En donar el tret d'eixida, un grup d'uns 5 atletes es va escapar per davant. Portaven un ritme elevat. Entre ells figuraven els candidats a la victòria final... No era eixa la meua guerra. Vaig decidir marcar el meu propi ritme, i anar caçant els "cadàvers" que poguéren anar quedant pel camí, ja que l'ascensió és dura i un ritme tan elevat d'inici acaba passant factura.

I no em vaig equivocar. Al quilòmetre 3  ja havia sobrepassat a un d'eixos 5 atletes que marxaven per davant a l'inici. A mesura que anaven avançant els metres vaig anar aproximant-me al 4t classificat fins que, arribats al Km 5, el vaig atrapar. Una vegada em vaig posar al seu costat, avançar-lo no em va resultar gaire difícil. El fort ritme d'eixida l'havia socarrat... I jo anava sencer a falta de 3 quilòmetres...

A partir del Km 5'5 venia la part més dura de la prova, les rampes picaven més amunt encara que als quilòmetres anteriors... Però les sensacions eren bones. Vaig divisar al 3r classificat, que, encara que em treia uns 100 metres, el fet de veure'l em va animar a seguir endavant per intentar retallar les distàncies. I en certa manera ho vaig aconseguir, però no va ser suficient com per a donar-li caça...

Arribats al Km 8, i a falta d'escassos 500 metres vaig pegar l'arreó final en busca de la línia d'arribada, rebent els aplausos de tota la gent que s'havia congregat a les immediacions del Santuari de la Font Roja. En veure l'arc de meta, vaig esprintar amb totes les meues forces fins creuar la línia de meta en la quarta posició de la General, amb un temps de 35 minuts i 7 segons -a només 23 segons del 3r classificat-. Pel que fa a la posició per categories, he de dir que vaig aconseguir vèncer en la categoria Sènior masculina, ja que els tres atletes que em van superar pertanyien a la categoria dels Veterans... Resultats, ací.

Així doncs, a Alcoi, després de completar una carrera intel·ligent, de menys a més, i administrant be els esforços, vaig aconseguir pujar per primera vegada en aquest any 2014 al pòdium. Ho vaig fer, a més, en una carrera que m'encanta, tant pel seu traçat com pels records que m'evoca el lloc on transcorre la mateixa. 

I com no podia ser d'altra manera, aquesta primera victòria de l'any 2014 ve acompanyada d'una dedicatòria especial... Al final, tot açò de competir al límit d'un mateix no tindria sentit si al meu darrere no hi haguera gent que confiara en mi, que m'animara a continuar -tant en els bons com en els mals moments-, i que es preocupara per allò que faig. Una d'eixes persones que tant m'ha recolzat des que la conec és el meu amic i company Xavi Gironés, que en estos moments es troba recuperant-se de la greu lesió que va patir fa ara un parell de mesos. La meua victòria del passat diumenge a Alcoi és en gran part també seua, de la mateixa manera que la seua completa rehabilitació serà per a mi també com un pòdium. I desitjant que arribe el dia que ens tornem a trobar junts a una línia d'eixida, li envie molts ànims i força per tal que seguisca lluitant pels seus somnis, que en certa manera, són també els meus...

Una vegada finalitzat aquest cicle de "Pujades", toca seguir entrenant. En estos moments, no tinc cap competició a la vista, però la meua intenció és acabar aquest mes de març amb entrenaments de fons de qualitat, per tal d'encarar l'abril amb nous reptes, els quals passen per la pista. Amb la prova dels 5000 metres llisos en l'horitzó -sense descartar els 10.000 m.ll. si sorgeix l'oportunitat-, tocarà buscar afinar l'estat de forma, per intentar atacar els meus rècords personals de pista A.Ll.

Salut i fins prompte, companys runners!!